WebBlog d’en Jaume Soler

Que n’és d’estrany aquest sentiment, l’amor…
Tot d’una t’omple com et pot deixar desarmat. De què en fem d’aquestes coses petites que ens ajuden a tirar endavant? Com n’és també d’estrany aquest sentiment de solitud.
Sabeu quan d’amor pot arribar a moure un petó, una abraçada, una mirada?
Pura energia. És el que realment mou aquest món. Saps també conèixer les teves pors, la por al rebuig, al fracàs al desamor?
Quantes ferides hem de rebre en el combat per considerar-nos vençuts? Quantes fletxes han de ferir el nostre cor per donar-nos per morts? Quan d’amor fa falta per poder aixecar-nos quan l’enemic ens considera vençut?

Només un pessic.

Sols fa falta que ens deixem impregnar per cada un d’aquest moments. Per trencar les llances i dir AQUÍ SÓC JO I NO EM DONO PER VENÇUT!
Quants enemics fan falta per vèncer’ns? Tots els que vinguin! Totes les pors i angoixes que gosin creuar-se per la nostra mirada. Tots i cadascun dels reptes que la vida ens posa al davant.
Hem de conèixer el camp de batalla, fer-nos forts amb ell, deixar-nos que ens ensenyi cada un dels racons, fins i tot explorar els més foscs i tenebrosos. Alçar la mirada al cel, mirar directe al sol en un dia d’estiu si cal. Saber conèixer els nostres punts febles i que els vegi l’enemic, que no ens enganxi desprevinguts. Saber escollir les millors armes. Potser aquell dia seran les més pesades, però seran les que ens faran vèncer.

Saber mirar als ulls a l’enemic i fer-li saber que no li tenim cap por, que li desitgem el millor a la vida, sigui quin sigui el vençut. Saber-nos acompanyar dels millors amics per lliurar la batalla, aquells que saps que no et deixaran quan estiguis mal ferit, saber que hi són. Pensa però que la batalla l’hem lliurar sempre sols i la lliurarem sempre sols.

Guerrer de la vida, fes servir les teves millors armes, tan de dia com de nit. No abaixis mai la guàrdia i pensa també en el teu descans. No et faci por la mort, aprèn a mirar-la als ulls, saber que sempre hi serà i que ens convertirà en immortals una i altre vegada. Potser el proper camp de batalla serà diferent però el temps no passa en va, i l’experiència ens ha fet més forts i vius.

Tal com cada dia surt el sol, sempre restarem aquí, potser convertits en amor pur algun dia o viatjant en aquesta eternitat, com un sol, un tot.
Guerrer de la vida no pensis en la victòria ni en la derrota, concentra’t en la batalla.

Deixa’t impregnar per la llum i la claror del sol, del vent, de les estrelles, de l’experiència de cada arbre, cada bri d’herba. Quan pensis que necessites un descans resta una temporada a la vora del riu, pren-te’l. No deixis que les teves pors et vencin.

Jaume Soler, 15 Febrer de 2008.