Font: Vilaweb.cat

Des de kriptopolis.org ens informen que el parlament Europeu va aprovar ahir ( 8 de Juliol de 2008 ) la Directiva Europea de Telecomunicacions, la qual permetrà que qualsevol burocrata es pugui convertir en censurador o espia a Internet.

Així doncs les autoritats administratives de cada país podrà decidir quin software és autoritzat o quin prohibit, exigir determinades especificacions tècniques de xarxes de comunicacions per a permetre el control dels seus contingut, fer fora de la xarxa el que comparteixi continguts protegits, etc.

En definitiva: els polítics europeus han posat l’alfombra vermella als “lobbies” del “copyright” i ha situat als ciutadans a sota d’aquesta alformbra perquè a més ens trempitgin els cataplins…

També obre el debat sobre espionatge industrial, potser tornarà a ser el moment que les empreses tornin a utilitzar els maletins enmanillats als empresaris, les comunicacions en cartes, o potser els coloms missatgers…

Fonts:

http://www.kriptopolis.org

http://www.publico.es/ciencias/132852/europa/avanza/hacia/control/intercambio/contenidos/red

Aquest any s’ha organitzat a Sant Jaume de Llierca, el primer Summer Camp de la Garrotxa. Aquest vol ser un espai per a compartir coneixements sobre GNU/Linux, Ubuntu, programació, hacktivisme, seguretat, entre moltes altres coses.

Coincideix amb el PerkalTechno, així que podrem compartir coneixements amb festa. Per als assistents al Summer Camp hi haurà un preu especial per al Perkal i per fer tir amb arc.

Alguns assistents han tingut dificultats per arribar ja que les comunicacions a la zona de la Garrotxa sempre són difícils si no tens cotxe.

La primera xerrada la va iniciar BlackWave. Tractava sobre freemind, trac i vam acabar parlant sobre programació de telèfons mòbils, hacking de bluetooth, jocs i hacktivisme sobre bluetooth. La xerrada va començar tard, a les 00h, després de provar tres etapes de potència que no funcionaven. Tot i així, vàrem aguantar el cansament per escoltar al company DarkWave, amb les seves barbes i fent un esforç per a enfocar la xerrada més tècnicament que socialment.

Avui ens hem aixecat i ens disposarem a programar algun joc per a telèfon i ara volíem fer un taller d’assemblador.

Així doncs us convido a que us passeu per el Summer Camp, teniu el mapa aquí.

Fernando Plaza ha elaborat un petit article de reflexió sobre les ventatges que portarà un petroli car: baixar el consum i contaminar menys.

I  tambè el que havia comentat en articles anteriors, la importància del transport per tren i l’energia elèctrica. Mostra tambè el percentatge de l’origen de les energies primàries per a generar electricitat a l’estat espanyol.

Us recomano una ulla a l’article.

Aprofito el blog per a recomanar-vos un llibre molt interessant a la vegada que extens (unes 620 pàgines): La doctrina del Xoc, l’ascensc del capitalisme del desastre de Naomi Klein.

Aquest explica com neoliberals, liderats per les idees de Milton Friedman aprofiten situacions polítiques, socials o ambientals per a imposar sistemes econòmics de lliure mercat. Un exemple molt clar el podem veure en el que ha passat a l’Irak.

També recomano que visiteu la seva pàgina oficial i articles que ha escrit a rebelion.org. D’altre banda us deixo aquí un video que resumeix una part del contingut del llibre.

Del 30 de Juny al 4 de Juliol s’inicia a Barcelona, al Centre Cultural La casa Elizalde, l’escola d’estiu d’ATTAC.

ATTAC és l’Associació per la Tasació de les Transaccions i per l’Ajuda als Ciutadans, és un moviment internacionalista que promou el control democràtic dels mercats financers i les institucions encarregades del seu control.

Entre els ponents podem trobar Arcadi Oliveres, president de Justícia i Pau, Eduard Moreno, Advocat i urbanista i Begoña Sanchez, presidenta de SOS Racisme.

Així doncs animo a les persones que volem estar ben informades a assistir a les conferències i si pot ser que ens hi trobem compartint cotxe o amb transport públic. Us deixo un enllaç amb la graella de les xerrades

El petroli torna a pujar de preu, els transportistes espanyols i catalans es declaren en vaga ja que molts d’ells estan al límit de la bancarrota. Els preus dels aliments han pujat arrel de la pujada del preu del transport. Això ens fa pensar amb la gran dependència que tenim del petroli. Però què podem fer al dia a dia nosaltres? Hem de donar per fet que fan falta canvis, tenim el canvi climàtic aquí al davant. Utilitzar aliments per a generar biocombustibles ens portarà a accentuar encara més al canvi climàtic: en tota combustió es genera CO2.

Per això veig que la clau la tenim en la electricitat. Hem de reclamar als nostres governs i partits mesures per a paliar l’escalada de preus, però també hem de modificar les nostres conductes del dia a dia:

• Una aposta real per les energies renovables: La clau la tenim en l’energia solar i en produïr aprop d’on es consumeix l’electricitat. En el transport de l’electricitat sempre es produeixen pèrdues de corrent. Exigir als nostres governs una aposta per aquestes energies i facilitats i subencions per a la instal·lació de panells fotovoltaïcs (aquí xoca els interessos de Fecsa-Endesa).
• Potenciar el transport públic: Que sempre estigui propuslat per electricitat, no combustible.
• Si necessitem el cotxe: Començar a plantejar-nos alternatives a la propulsió per combustió !També del biodiesel! Com poden ser els cotxes d’aire comprimit. Els cotxes elèctrics també són una altre possiblitat però personalment veig que les bateries tenen una vida útil petita i es genera un residu de dífil gestió. Hem de pensar que aquests cotxes tenen una autonomia petita (uns 200 Km). Així en els grans viatges s’ha de recòrrer al transport públic.
• Produïr els aliments que es consumeixen el més aprop possible de les nostres cases: Potser això portarà a un canvi de l’alimentació. Pensar també que tenim la costum (a Catalunya) de menjar molta carn, que consumeix collites. Pensem més amb la dièta mediterrània. També qualsevol dietista ens podria dir que menjar carn cada dia no és saludable (i tampoc per la nostra butxaca que és molt cara!)

A l’edició espanyola de Le Monde Diplomatic, Ignacio Ramonet ens explica amb quatre punts el que s’anomena la crisi alimentària mundial i les seves conseqüències:

• L’augment del nivell de vida de paisos com Xina, Índia i Brasil. Aquests han modificat els seus hàbits alimentaris: es consumeix més carn. Això implica que s’ha de criar més bestià i en conseqüència es consumeix una part important de les collites de cereals. Es consumeix sobretot més carn de pollastre i de porc i aquests s’alimenten de blat de moro i de soja.

•Una part important de les collites es destina a la producció de biocombustibles. Aquests són: la canya de sucre, el gira-sol, la colza, el blat i la remolatxa. Això implica que camps de conreu que es destinarien a consum humà es destina a aquesta activitat.

•L’augment del preu del petroli, a uns 115 dolars al barril encareix el transport de mercaderies i en conseqüència el preu dels aliments.

•Per efecte de l’especulació financera. Els que abans invertien en les subprime, les hipoteques d’alt risc, ara han passat a invertir en productes bàsics com la soja, blat, l’arròs i el blat de moro. S’estima que aquests han provocat un 10% de la pujada dels aliments.